CUBATA

BIOLOGIA-GEOLOGIA 3r ESO Per recuperar les C.Naturals, a més de el que t’han especificat de Física i Química, hauras de fer un dossier de resums manuscrits dels temes corresponents als capítols 1 al 8 del llibre d'editorial Santillana: Biologia - Geologia 3r ESO. (Hauries de conservar o demanar un llibre de préstec en el Institut , o consultar el lloc http://www.xtec.net/~ajimeno/cn3es/naturals.htm ( fer els tests que suggereix a cada tema et pot ajudar a autoavaluar el teu domini de la matèria). I també et pots ajudar de l’enciclopèdia digital http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/ El dossier podrà incloure els materials realitzats al llarg del curs a les classes, completats amb l’ajuda del llibre o del lloc web indicat. Haurà de contenir: -

explicacions i dibuixos i esquemes per clarificar el funcionament dels diferents òrgans i aparells/sistemes del cos humà.

-

descripcions de algunes anomalies i orientacions per la bona conservació i prevenció. (amb especial dedicació en el cas de l’alimentació).

Els continguts objecte de recuperació seran els següents: - L’organització del cos humà (correspon al tema 1 del llibre Biologia i Geologia 3 ESO del Grup Promotor Santillana) - L’alimentació humana (correspon al tema 2 del llibre Biologia i Geologia 3 ESO del Grup Promotor Santillana) - La nutrició humana. Els aparells digestiu i respiratori (correspon al tema 3 del llibre Biologia i Geologia 3 ESO del Grup Promotor Santillana) - La nutrició humana. Els aparells circulatori i excretor (correspon al tema 4 del llibre Biologia i Geologia 3 ESO del Grup Promotor Santillana) - Relació i coordinació humanes. Els sistemes nerviós i hormonal i els òrgans dels sentits (correspon al tema 5 i part del tema 6 del llibre Biologia i Geologia 3 ESO del Grup Promotor Santillana) - Reproducció humana. Els aparells reproductors (correspon al tema 7 del llibre Biologia i Geologia 3 ESO del Grup Promotor Santillana) - La salut i la malaltia (correspon al tema 8 del llibre Biologia i Geologia 3 ESO del Grup Promotor Santillana)

Aquí tens un esquema detallat que et pot ajudar a l’estudi i confecció del dossier:

3rESO. Treball d’estiu per recuperar matèria: ESQUEMA SUGGERIT per elaborar el dossier

Tema 1: Organització del cos humà: Explicació dels diferents nivells d’organització en que es reflecteixi la relació entre cada nivell i els immediatament superior i inferior (exemple: nivell molecular resulta de l’associació d’àtoms i l’associació de molècules forma orgànuls i cèl·lules). Aprofita el nivell molecular per detallar els tipus i noms de molècules (principis immediats) presents dins els éssers vius. Descripció de les parts de la cèl·lula deixant clara la funció de la membrana plasmàtica (amb un dibuix que es vegi quines molècules la formen) i especificant de manera clara la funció que fan els ribosomes i els mitocondris així com els noms de les molècules més importants del nucli i la relació existent entre cromatina i cromosomes. Descripció dels teixits amb alguns dibuixos que representin el seu aspecte de fotos/esquemes microscòpics. (epitelis, epiteli glandular, conjuntiu, adipós, cartilaginós, ossi, musculars llis,estriat i cardíac, nerviós) Descripció de quatre òrgans ( la pell, l’intestí prim, les artèries i un altre escollit per tu) on s’expliqui quins teixits estan associats i un dibuix on es vegin aquells teixits. Fes una relació en forma de taula dels diferents Aparells i Sistemes que conformen el cos humà especificant la funció o funcions de cadascú.. Tema 2: L’alimentació humana Explica la diferència entre Aliments i Nutrients. I entre alimentació i nutrició. Anota els nutrients i les quantitats que surten reflectits en l’envàs de tres aliments: Llet, pasta (fideus o macarrons...), peix congelat (o una altre que trobis). Quina quantitat de greix menjaries a 200 ml de llet? I quina quantitat de glúcids menges a 80 g de macarrons? Fes una taula amb els nutrients inorgànics i una altra amb els orgànics indicant els aliments que els contenen i els noms de substàncies concretes propis de cada grup, fent els dibuixos representatius de les seves molècules i macromolècules. Fes un llistat dels 5 tipus de nutrients que surten a les taules anteriors i indica quantes kilocalories i quants quilojoule aporten cada gram de cada tipus de nutrient. Explica què es la taxa de metabolisme basal i fes el càlcul de la teva TMB segons el s teus pes, talla i edat i sexe (seguint la equació de Harris Benedict) Anota quines son les set activitats que més energia consumeixen i quines les tres que menys consumeixen. Quina energia consumiria el teu cos si estiguessis dormint 24 hores seguides? (0,016 kcal per kg i per minut) Fes tres columnes per aliments energètics, plàstics i reguladors indicant quins nutrients aporten i fent una relació de cinc noms d’aliments de cada tipus. Avantatges i característiques de la “dieta mediterrània”.

Trastorns relacionats amb l’alimentació: breu descripció de les causes i característiques de “desnutrició”, “obesitat”, “anorèxia”, “bulímia”. Descriu els principals sistemes de conservació dels aliments i les funcions que poden tenir els anomenats “additius alimentaris”esmentats a la lectura de la p.32. Tema 3: Aparells digestiu i respiratori. Descriu de quina manera participen en la nutrició els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor. (p40) Fes un dibuix del tub digestiu indicant quina funció o funcions es realitzen a cada tram o component. (p41) Anomena quines són les glàndules que participen a la digestió, quines substàncies secreten i quina funció fan aquelles substàncies. (p41 i 43) Explica què passa globalment al tub digestiu: les funcions digestives.(p42) Interpretació de la taula inferior de p43: A quins llocs son afectats per la digestió de manera especial els glúcids. I els greixos? I les proteïnes? Detalla com progressa el procés a la boca, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros i recte-anus.(p43 i p44) Descriu algunes malalties de l’aparell digestiu; Quins hàbits permeten evitar càries? I el restrenyiment? I la cirrosi? (p45) Fes un dibuix de l’aparell respiratori amb els seus components i indica la funció de cada component representat. (p46) Fes un dibuix per representar l’intercanviï de gasos entre la sang i els alvèols i entre la sang i les cèl·lules dels teixits. (p47) Explica d quina manera entra i surt l’aire dels pulmons.(p48) Descriu les principals malalties de l respiratori (bronquitis, asma, tuberculosi, refredats i grip). (p49) Anota noms de substàncies nocives del tabac i fes una relació dels efectes negatius a llarg termini per ús continuat de tabac. (p50) Tema4: Aparells circulatori i excretor A què anomenem medi intern, quins líquids el formen i quina relació hi ha entre aquests líquids (reflecteix-lo amb un dibuix).(p58) Quines són les característiques de les Artèries, Venes i els Capil·lars. (p59) Descriu quins son els components de la sang i quina es la funció de cadascú (p60) i p140) Què són les vàlvules del cor i per a què serveixen? (p61) Quins són els moviments del cor? (p62) Per quines venes entra sang al cor i a quina cavitat? Per quines artèries surt i des de quines cavitats? Per què es diu doble la nostra circulació?(p61, 62 i 63)

Descriu el camí que segueix la sang que surt a recollir oxigen cap el pulmó esquerre i que desprès va a carregar nutrients a l’intestí (segons dibuixos de p63 i 212-213) Descriu els components del sistema limfàtic i les funcions de cadascú. (p64) Descriu alguna da les malalties que afecten al circulatori: arteriosclerosi, trombosis i embòlia, angina de pit i infart de miocardi. Hàbits saludables per evitar-les. (p65) Quina és la funció dels òrgans que formen l’aparell excretor; quins altres órgans col·laboren a més del sistema urinari.(p66) Fes un dibuix dels ronyons, urèters, bufeta i uretra i amb unes fletxes indica per on entra i surt la sang i per on surt l’orina.(p66) Explica de quina manera (en quines etapes) es forma l’orina en els nefrons; què son els nefrons i quins components tenen? (p67) Descriu algunes anomalies de l’aparell urinari: insuficiència renal, còlics nefrítics i cistitis.(p67 i 68) Descriu hàbits preventius per facilitar el seu funcionament correcte. Tema 5: Els sistemes nerviós i endocrí De quina manera actuen el sistema nerviós i l’endocrí per aconseguir la coordinació en el funcionament del nostre cos? (p76) Fes un esquema per reflectir el funcionament del sistema nerviós i explica que són: estímuls, receptors, centres nerviosos, efectors i respostes. (p76) Explica què són les neurones i els tipus que hi ha; que son les sinapsi, els neurotransmissors i els impulsos nerviosos. (p77) Dibuixa dues neurones connectades per veure els seus components i on hi ha impulsos nerviosos i on hi ha neurotransmissors.(p11 i 77) Fes un croquis del sistema nerviós central indicant les funcions de cada part. (p78 i 79) Què és substància grisa i substància blanca? (p78) Quins tipus de nervis hi ha? Que és sistema nerviós somàtic i sistema nerviós autònom o vegetatiu? (p79) Diferencia entre actes voluntaris i actes reflexos. Explica de quina manera funciona el sistema nerviós en un acte reflex. Representa’l en un dibuix. (p82) Descriu algunes anomalies físiques del sistema nerviós: poliomelitis, meningitis, ictus, paraplegia, tetraplegia, hemiplegia, Alzheimer, Parkinson.(p84) Descriu alguns trastorns psíquics: ansietat, depressió, esquizofrènia, trastorn obsessiu compulsiu (p85) Fes un dibuix d’una silueta humana amb la posició de les principals glàndules endocrines indicant per a cada una de elles un o dos aspectes que regulen principalment (p80 i 81) Descriu la funció de les hormones “antidiürètica”, “calcitonina”, “adrenalina”, “insulina”, “testosterona”, “estrògens”. Indica a quina glàndula es forma cadascuna. De la lectura de la p83, conclou: Quan entra glucosa al teu cos, quina hormona s’allibera i per a què? Quan estàs gastant molta glucosa, quina hormona s’allibera i per a què?

Explica algunes malalties del sistema endocrí com les diabetis i l’hipotiroïdisme. (p86) Tema 6: Òrgans dels sentits i aparell locomotor Explica els tipus de receptors segons l’estímul i segons la font de l’estímul (p96) Descriu els components del ull, explicant la funció de cadascú i fent un o mes dibuixos.(p97,100) Explica les anomalies mes comuns que afecten als ulls i mides protectores.(p100 i 101) Descriu els components de les orelles, explicant la funció de cadascú i fent un o mes dibuixos.. Tema7: aparell reproductor Fes dibuixos de l’aparell reproductor masculí i descriu les funcions dels seus components. Fes el mateix amb l’aparell reproductor femení. Descriu els canvis hormonals al llarg del cicle femení i quins esdeveniment desencadenen la aparició o desaparició de determinades hormones. Descriu els principals sistemes de control de la natalitat i de prevenció de transmissió de malalties de transmissió sexual.(veure també p 139) Descriu el procés de formació d’un nou individu a partir de la fecundació (ou, mòrula, nidació, placenta, embrió-fetus, part. Digues alguna cosa de què pot dependre l’esterilitat als homes i a les dones? Descriu bons hàbits i consells al voltant de la sexualitat. Tema 8: Descriu els tipus de malalties. Descriu de quines maneres es poden transmetre les malalties infeccioses. Descriu en que consisteixen les “defenses” del nostre organisme. Descriu en que consisteixen els tractaments i la prevenció de les malalties infeccioses. Descriu els principals tipus de malalties no infeccioses. Explica els diferents tipus de transplantaments que es poden realitzar i quin es el principal inconvenient que limita les possibilitats de transplantaments (incloses les transfusions).

CUESTIONARIO PARA LOS ALUMNOS QUE TIENEN PENDIENTE LA ASIGNATURA C. NATURALES 3r Bloque de Física y Química. Índice: I.- Factores de conversión. II.- Comportamiento de los gases. III.- Disoluciones. IV.- El átomo. Partículas atómicas. V.- Moléculas y átomos. VI.- El peso molecular. El mol. VII.- Reacciones químicas.

I.- Factors de conversió 1.

Les formigues es mouen amb una velocitat de 90 cm.min-1. Calcula aquesta velocitat en m.h-1. (54 mh-1)

2.

Les persones caminen amb una velocitat de 4 km.h-1. Calcula aquesta velocitat en m.s-1. (1,11 ms-1)

3.

La màxima velocitat de l’AVE es de 300 km.h-1. Busca aquesta velocitat en dam.min-1. (500 dam—min-1)

4.

La densitat del mercuri és 13,6 g/cc. Busca aquesta densitat en kg.l-1. (136 kg/l)

5.

La densitat d’una pedra és de 4 kg.l-1. Expressa aquesta densitat en hg.dl-1. (4 hg—l1)

6.

Les pluges anuals a Torredembarra són al voltant de 400 litres per cada m2 (400 l.m-2). Expressa aquesta quantitat en dl.cm-2. (0,4 dl—cm-2)

7.

El salari d’un treballador és de 470 euros en cada setmana (és a dir, 470 euros.setmana-1). Expressa aquesta quantitat en euros.hora-1, tenint en compta que el treballador fa 40 hores cada setmana. (11,75 €/h)

8.

Un tipus de paper té una densitat superficial de 70 grams/m2. Expressa aquesta densitat en kg/km2. (7—104 Kg/km2)

9.

La producció d’un tipus de blat de moro és de 22 Tones/ha. Expressa aquesta producció en kg/m2. Recorda que 1 ha = 104 m2 i 1 Tona = 103 kg. (2,2 kg/m2)

10. La quantitat de glucosa en la sang d’un individu no-diabètic és al voltant de 100 mg/dl. Expressa aquesta quantitat en dg/l. (10 dg/l) 11. El colesterol és una grassa que circula per la sang i, si està en excés, pot donar lloc a malalties del sistema circulatori. Es considera que hi ha perill quan la seva concentració és superior a 200 mg/dl. Expressa aquesta quantitat en g/l. (2 g/l) 12. Las plaquetes són las cèl—lules encarregades de tancar les ferides als vasos sanguinis. La xifra en la sang normal és de 130000 plaquetes/ml. Expressa aquesta quantitat en M/l (milions de plaquetes per cada litre de sang). (130 M/l) 13. La concentració de sal a l’aigua de mar és aproximadament 5 g/l. Expressa aquesta quantitat en kg/m3. (5.000 Kg/m3) 14. La densitat de l’aire atmosfèric és de 1,28 g/l. Expressa aquesta densitat en mg/dl. (128 mg/dl) 15. El pistó del motor de un cotxe es mou a 2500 rev.min-1 quan circula amb una velocitat de 108 km.h-1. Calcula quants metres avança el cotxe en cada revolució del pistó. (0,72 m)

II.- Comportamiento de los gases 1.- En la rueda de una bicicleta hay aire a una presión de 1,2 atm y a 20ºC de temperatura. Después de circular durante un rato y, como consecuencia del rozamiento con el suelo, la rueda se calienta hasta 30ºC. Considerando que el volumen de aire que hay en la rueda no varía, calcula la presión de la rueda cuando se ha calentado. (1,24 atm) 2.- La densidad del nitrógeno a 0 ºC y 1 atm de presión es 1,25 g/L. Determina: a.- Cuánto pesan 14 mL de nitrógeno a 0ªC y 1 atm. (0,0175 g) b.- Cuánto ocupan 14 mg de nitrógeno medidos a 0ºC y 1 atm. (0.0112 L) c.- Encierras 100 gramos de nitrógeno en un recipiente no-rígido (la tapa se puede desplazar) que inicialmente está a 0ºC y 1 atm de presión. Calientas ese recipiente hasta 230ºC. Cuál será ahora la densidad del gas encerrado en su interior? (Deberás calcular primeramente su volumen). (0,68 g/L)

3.- Inicialmente había 13 g de dióxido de carbono en el recipiente A y el recipiente B estaba vacío. El conjunto se encuentra a 27 ºC y 1100 mm Hg. En el recipiente A caben 12 L y en el recipiente B caben 18 L. Abres la llave de paso entre ambos recipientes manteniendo constante la temperatura a.- Cuál será la presión del gas encerrado después de abrir la llave? (440 mm Hg) b.- Cuál era la densidad del gas antes de abrir la llave? (1,08 g/L) c.- ¿Cuál es la densidad del gas después de abrir la llave? (0,43 g/L) d.- ¿Cuánto gas ha pasado desde el recipiente A hasta el recipiente B al abrir la llave? (7,8 g) 4.- En el recipiente A caben 12 L y en el recipiente B caben 1 8 L. Antes de abrir la llave, en el recipiente A había cloro y su densidad era 3,17 g/L. En el recipiente B también había cloro y su densidad era 2,14 g/l. a.- ¿En cuál de los dos recipientes había más cloro? (En B) b.- ¿En cuál de los dos recipientes era mayor la presión? (En A) c.- Cuál será la densidad del cloro cuando se abra la llave? (2,55 g/L) d.- ¿Cuántos gramos de cloro pasarán de dónde hacia dónde? (7,416 g) 5.- En un recipiente rígido de 2,8 L se introducen 14 gramos de un gas. En esas circunstancias la presión del recipiente es de 900 mb y 65 ºC. El recipiente se calienta hasta 380 ºC. Determina: a.- La densidad de gas antes de calentarlo. (5 g/L) b.- La densidad del gas después de calentarlo. (5 g/L) c.- La presión del gas (en atm) después de calentarlo. (15,26 atm) 6.- En un recipiente no-rígido de 2,8 L que está a una temperatura de 65 ºC se introducen 14 gramos de un gas. El gas está permanentemente sometido a la presión atmosférica. El recipiente se calienta hasta 380 ºC. Determina: a.- La presión del gas después de calentarlo. (1 atm) b.- El volumen del gas después de calentarlo. (5,4 L)

c.- La densidad de gas antes de calentarlo. (5 g/L) d.- La densidad del gas después de calentarlo. (2,59 g/L)

9.- Cuando una cierta cantidad de gas se encuentra sometida a 800 mm Hg y a 27 ºC ocupa un volumen de 240 cc. Completa la siguiente tabla: P (mm Hg) 800 A B 300

V (cc) 240 180 100 C

T (ºC) 27ºC 27ºC 27ºC 87ºC

(A: 1066 mm Hg; B: 1920 mm Hg; C: 768 mm Hg)

III.- DISOLUCIONS a.- La concentració en g/l Primera parte: Disoluciones de sólidos en líquidos: Se supone que el sólido disuelto no modifica de manera apreciable el volumen, de manera que el volumen de la disolución es el mismo que el volumen del disolvente. 1.

Se disuelven 35 g de sal en agua hasta formar 7 litros de disolución. Cuál es su concentración en gr/l ?5g/l

2.

Se toman dos litros de una disolución de 3 g/l y se evapora el disolvente ¿Cuántos g de soluto quedan depositados en el fondo del vaso? 6g/l

3.

Cuántos litros de una disolución de 0,8 g/l habrá que tomar para que una vez evaporado el disolvente queden en la vasija 8 gramos de soluto ? 10l

4.

Sobre 4 litros de una disolución de NaOH en agua de 10g/l, se añaden 2 litros de agua pura. ¿Cuál es la concentración de la disolución resultante? 20g/l

5.

A 50 cc de una disolución de 3,5 g/l se le añaden 20 la concentración de la nueva disolución? 2,5g/l

6.

Cuántos litros de agua pura hay que añadir a 14 litros de una disolución de 5 g/l para que la disolución resultante sea de una concentración de 1 g/l ? 56l

7.

Cuantos litros de una disolución de 2 g/l se deben recoger para que al añadir 500ml de agua obtengamos una disolución de 1,5 g/l ?

8.

Se forma una disolución tomando 7 mg de glucosa y añadiendo agua hasta tener 3 cc de disolución. Busca la concentración en g/l. 2,3g/l

9.

Se mezclan 2,5 litros de una disolución de 6 g/l con 3,5 litros de otra disolución de 1 g/l. Busca la concentración (en g/l) de la disolución obtenida. 3,08/l

cc de agua. ¿Cuál será

10. El agua de un mar contiene 5 g/l de sal. Cuántos litros de agua de mar y cuántos litros de agua pura deberás mezclar para formar 48 litros de disolución de sal en agua de 1,8 g/l. 17.28 l agua de mar y 30.72 l agua pura 11. Se disuelven 60 gramos de sal en 8 litros de agua (que pesan 8 kg). La disolución resultante sigue ocupando 8 litros. Determina la concentración de la disolución y también su densidad. (G = 7,5 g/l; d = 1,0075 kg/l) 12. Cuantos gramos pesan 600 cc de la disolución anterior. (604,5 g) 13. Cuántos gramos de soluto hay en 600 cc de la disolución anterior. (4,5 g) 14. Cuántos cc de la disolución anterior habrá que tomar para que allí haya 5 gramos de sal? (666 l)

Segunda parte: Disoluciones de líquidos en líquidos. El volumen de la disolución será la suma del volumen del soluto y el volumen del disolvente.

15. Se disuelven 27 gramos de etanol (es un líquido de densidad 0,81 g/cc) en 90 cc de agua. Busca la concentración en g/l de la disolución resultante. (219.5g/ l)

b.- Concentració en % de massa. 16. Se disuelven 40 gramos de sal en 80 gramos de agua. Busca el % de la disolución. (33,3 %) 17. Dispones de un frasco con disolución de NaOH en agua al 6 %. Cuántos gramos de disolución deberás tomar para disponer de 36 gramos de soluto? (600 g) 18. El aire es una disolución de oxígeno en nitrógeno que contiene aproximadamente 23% de oxígeno. Busca a.- Cuántos gramos de oxígeno hay en cada kg de aire. (230 g) b.- Cuántos gramos de oxígeno hay en 760 gramos de aire. (174,8 g) c.- Cuántos gramos de nitrógeno hay en 760 gramos de aire. (585,2 g) d.- Cuántos gramos de aire se deberán tomar para que allí haya 1 kg de oxígeno. (4347,82 g) 19. Un vino tiene una concentración en alcohol de 12 %. Averigua: a.- Cuántos gramos de alcohol hay en un vaso que contiene 234 gramos de vino. (28,08 g) b.- La densidad de ese vino es de 981 g/l. Averigua cuántos grmos pesa cada litro de vino. (981 g) 20. El agua de un mar contiene un 6 % de sal. ¿Cuántos gramos de sal hay en 6700 gramos de esa agua? (402 g) 21. En unas determinadas condiciones, la densidad de una disolución de gas propano en gas butano es de 1,42 g/l. En un recipiente hay 5 litros de esa mezcla. Se sabe que allí hay 3,8 g de butano. Averigua: a.- Los gramos que pesa esa disolución. (7,1 g) b.- Los gramos de propano que hay en el recipiente. (3,3 g) c.- La concentración de esa disolución, expresada en g/l. (0,6 g/l) d.- La concentración de esa disolcuión expresada en %. (46,47 %) 22. De una disolución de hidróxido sódico en un disolvente de manera que su concentración es de 12 g/l y su densidad es de 1327 g/l. Averigua: a.- Cuántos gramos pesa un litro de esa disolución. (1327 g) b.- Cuántos gramos de agua hay en cada litro de esa disolución. (12 g). c.- Cuántos g de agua hay en esa disolución. (1315 g de agua) d.- Cuál es la concentración de esa disolución, expresada en %. (0,9 %) 23. Se mezclan 65 gramos de alcohol con 87 gramos de agua. Averigua: a.- Los gramos de la disolución. (152 g) b.- La concentración de la disolución expresada en %. (42,76 %) c.- Se sabe que la densidad de la disolución resultante es de 1230 g/l. Intenta averiguar cuántos litros ocupa la disolución que se ha formado. (0,123 l) d.- Ahora que ya sabes los litros que ocupa la disolución, ya podrás averiguar la concentración de la disolución, expresada en g/l. (525,9 g/l). 24. Se mezclan 400 g de una disolución de cloruro de hidrógeno en agua al 10 % con 600 g de otra disolución de cloruro de hidrógeno en agua al 40 %. Busca el % de la disolución resultante. (28%)

25. A 250 gramos de una disolución de NaOH en agua al 20 % se añaden 100 gramos de agua. Busca el % de la disolución resultante. (14,28%) 26. El acero se puede considerar una disolución de carbono en hierro al 2 %. Busca cuánto hierro hay en 3000 kg de acero.(60kg) 27. Se desean preparar 250 gramos de una disolución al 5% de sal en agua. Cuántos gramos de sal y cuántos gramos de agua necesitarás. (12.5gsal) 28. El oro puro es muy quebradizo (se rompe fácilmente). Para que las joyas construidas con oro no sean tan quebradizas se suele mezclar con cobre. La proporción de oro viene indicada por los quilates: cada quilate representa el 4,167% de la masa total. Así, un oro de 18 quilates tiene una pureza del 75% en oro (el resto es cobre). a.- Indica el máximo número de quilates que puede tener un oro.(24 quilates) b.- Cuántos gramos de oro hay en una cadena de 14 quilates que pesa 180 gramos.(43.2g oro)

IV.- L’àtom: partícules atòmiques 1.- Completa les frases següents: a.- El nombre atòmic, Z, representa el nombre de __________ que té un àtom al seu ________ b.- El nombre màssic, A, representa el nombre de _________ i de ________ que té un àtom al seu ______ c.- El nombre d’electrons en un àtom neutre coincideix amb el nombre _____ d.- El nombre d’electrons en un àtom neutre coincideix amb el nombre de ______

2.- Completa la taula cercant les dades que coneguis: Partícula Protó Neutró Electró

Càrrega

Massa

3.- Completa la taula: Element Símbol N. atòmic N. màssic N. protons N. neutrons N.electrons

Carboni

Calci

Oxigen

6 12

Clor 17

16 8 20 20

18

4.- Indica quins dels nuclis següents són isòtops del mateix element: a.- 147X

b.- 136X

c.- 73X

d.- 126X

e.- 2412X

f.- 157X

5.- Completa la taula: Nom Sodi Sofre Plata

Símbol 2311Na

Z 11 16

A

N. protons

23

11

108

47

N. electrons 11

N. neutrons 12 16

5626Fe

Fòsfor

16

16

6.- Completa les frases següents: a.- El nombre atòmic de l’àtom de coure és 29. Això significa que tots els àtoms de coure tenen _______ protons i, si són elèctricament neutres, _________ electrons.

b.- Quan un àtom de coure cedeix 2 electrons, el nombre d’electrons que té és ______ i adquireix una càrrega _______ . c.- El nombre atòmic de l’àtom de brom és 35. Això significa que tots els àtoms de brom tenen _______ protons i, si són elèctricament neutres, _________ electrons. d.- Quan un àtom de brom guanya un electró, el nombre d’electrons que té és ______ i adquireix una càrrega _______ 7.- Completa la taula: Símbol de l’ió Tipus d’ió N. d’electrons guanyats N. d’electrons perduts

Br-

Al3+

O2-

Mg2+

8.- Completa la taula següent: Nom

Símbol

Z

A

Catió calci Anió clorur

4020Ca2+

20 17

40 35

3517Cl19779Au3+ 3216S28637Rb+ 3115P3-

Nombre Nombre. Nombre de protons d’electrons de neutrons 20 18 20 17 18 18

V.- Molècules i àtoms 1.- Ja saps que la fórmula molecular de l’aigua és H2O. Calcula: a.- Quants àtoms de oxigen hi ha a 368 molècules d’aigua.(368) b.- Quants àtoms d’hidrogen hi ha a 368 molècules d’aigua.(736) c.- Quants àtoms totals hi ha a 368 molècules d’aigua. (1104) 2.- La fórmula molecular del butà és així: C4H10. a.- Quants àtoms de carboni hi ha a 2798 molècules de butà.(11192) b.- Quants àtoms d’hidrogen hi ha a 2798 molècules de butà.(27980) c.- Quants àtoms totals hi ha a 2798 molècules de butà.((39172) 3.- La fórmula molecular del sulfat d’alumini és així: Al2(SO4)3 a.- Quants àtoms hi ha a cada molècula de sulfat d’alumini? (17) b.- ¿Quants àtoms d’oxigen hi ha a 600 molècules de sulfat d’alumini? (7200) c.- Quantes molècules de sulfat d’alumini caldrà agafar per que hi hagi 600 àtoms d’oxigen? (50) 4.- El principal component dels ossos és el fosfat de calci la formula del qual és així: Ca3(PO4)2. a.- Quantes molècules de fosfat de calci es poden fabricar amb 639 àtoms de calci?(213) b.- Quants àtoms de fòsfor i d’oxigen caldran per la fabricació de les molècules descrites a l’apartat anterior? (426 i 1704) 5.- El trióxid de dinitrógen té aquesta fórmula: N2O3. El pentaòxid de dinitrógen té aquesta altra fórmula: N2O5. Calcula quantes molècules de pentaòxid de dinitrògen es poden formar amb l’oxigen contingut en 1000 molècules de trióxid de dinitrògen. ¿Quants àtoms de nitrogen sobrarien en aquest procés? ((600; 400) 6.- Un recipient conté 1000 àtoms de carboni i 1500 àtoms d’oxigen. a.- En determinades condicions, es forma monóxid de carboni (CO). ¿Quantes molècules es formaran? ¿Quants àtoms de quina substancia sobraran? (1000;500 O) b.- En unes altres condicions es forma dióxid de carboni (CO2). ¿Quantes molècules es formaran? ¿Quants àtoms de quina substancia sobraran? (750; 250 C) 7.- El sulfat de ferro (III) té aquesta fórmula: Fe2(SO4)3. Busca quants àtoms de cada element són necessaris per formar 75 molècules d’aquest compost. (150Fe;225S;900 O) 8.- L’acetilè és un compost gasós (a Tª ambient) amb formula molecular C2H2. El benzè és un altre compost líquid (a Tª ambient) amb fórmula C6H6. Es disposa un recipient amb 540 àtoms de carboni. a.- Quants àtoms d’hidrogen seran necessaris per a formar acetilè amb el carboni del recipient? (270) b.- Quants àtoms d’hidrogen seran necessaris per a formar benzè amb el carboni del recipient? (90)

VI.- El peso molecular. El MOL. En algún tema anterior ya aprendiste qué era el peso molecular de un compuesto: la suma de los pesos atómicos de los átomos que componen cada molécula. Después de haber visto la formulación, ya podrás calcular pesos molecualres de sustancias algo más complicadas. Por ejemplo, vamos a calcular el peso molecular del hidróxido de calcio: Ca(OH)2.

1 átomo de Ca .... 40 x1 = 40 umas 2 átomos de O ... 16 x 2 = 32 umas 2 átomos de H ... 1x2 = 2 umas TOTAL...............................74 umas

1 molécula de Ca(OH)2 pesa 74 umas.

Para calcular el peso molecular de las substancias, deberás estar muy atento a los subíndices para saber cuántos átomos de cada elemento entran en una molécula.

El MOL Tú ya sabes que se denomina docena a un agrupamiento en el que haya doce unidades (de canicas, de huevos, de rosas, ...). Se denomina MOL a un agrupamiento en el que haya 602300000000000000000000 partículas. Ese número puede escribirse así: 1 MOL = 6,023.1023 partículas. Ese número se denomina Número de Avogadro. 1 mol de átomos son 6,023.1023 átomos. 1 mol de moléculas son 6,023.1023 moléculas.

Cuántas umas pesarían 1 mol de moléculas de hidróxido de calcio? Puesto que cada moléfcula pesa 74 umas, entre todas pesarán 6,023.1023 x 74 umas Eso son muchas umas. Podrían convertirse a gramos, teniendo en cuenta la siguiente relación: 1 gramo = 6,023.1023 umas Pues bien, un mol de moléculas de hidróxido de calcio ¿cuántos gramos pesarán?

6,023.1023 x 74 umas . 1 g / 6,023.1023 umas = 74 gramos.

Una molécula de hidróxido de calcio pesa 74 umas Un mol de moléculas de hidróxido de calcio pesa 74 gramos.

Recuerda:

Y análogamente:

1 molécula pesa PMOLECULAR umas

1 átomo pesa PATÖMICO umas

1 mol pesa PMOLECULAR gramos

1 mol de átomos pesa PATÓMICO gramos

1.

Cuántos gramos pesan 15 moles de agua? (270g)

2.

Cuántos moles son 100 gramos de agua?

3.

¿Cuántos moles son 100 gramos de hidróxido de calcio Ca(OH)2? (1.35mols)

4.

¿Cuántos gramos son 3,5 moles de ácido sulfúrico: H2SO4? (343g)

5.

¿Cuántas umas pesan 5 moléculas de ácido nítrico: HNO3? (315 uma)

6.

¿Cuántos gramos pesan 5 moles de ácido nítrico: HNO3? (315g)

7.

¿Cuántas umas pesan 45 átomos de carbono? (540uma)

8.

¿Cuántos gramos pesan 45 moles de átomos de carbono? (540g)

9.

Cuántos moles hay en 80 gramos de hidróxido sódico: Na(OH)?(2mol)

(5,55 mols)

10. Cuántas moléculas hay en 80 gramos de Na(OH)?

(2—6,023 1023)

11. Cuántas moléculas hay en 80 umas de Na(OH)? (2 molec) VII.- REACCIONES QUIMICAS 1.- Cuantos gramos de SiO2 son necesarios para obtener 200 g de silicio según esta reacción? 3 SiO2 +4 Al
3 Si +2 Al2O3 (428,6 g) 2.- Una botella naranja de butano (C4H10) contiene 12,5 kg de ese gas. La combustión del butano puede representarse así: 2 C4H10 + 13 O2
8 CO2 + 10 H2O Calcula a.- Cuantos gramos de oxigeno se consumirán en la combustión de todo el butano contenido en la botella? (44827,6 g O2) b.- Cuantos gramos de dióxido de carbono se formaran en esa combustión? (37931 g CO2) c.- ¿Cuántos gramos de agua se formaran en esa combustión? (19396,6 g H2O)

d.- ¿Cuánto pesaban todos los reactivos? (57327,6 g) e.- ¿Cuánto pesan todos los productos? (57327,6 g )